dimarts, 16 de desembre de 2008

Felicitació

Un vídeo amb l'inefable Tornasol per acomiadar el nostre primer trimestre amb l'assignatura:



Per moltes més entrades i comentaris al nostre bloc! Bones festes a tots!

Santi i Manolo.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Les paraules i els mites

Per si teniu temps aquests dies previs a les vacances, ací us deixem dos exercicis sobre el lèxic d'origen mitològic. Els acompanyem d'aquestes pistes amb imatges:


El pròxim trimestre la mitologia ens ocuparà algun temps: ja sabeu que per als antics l'univers era ple de déus, herois i éssers sobrenaturals. Així que, en estudiar les paraules del ΚΟΣΜΟΣ, no ens oblidarem d'ells.

Què us sembla si entre tots fem més llarga la llista del lèxic mitològic? Podeu aportar paraules, imatges i textos als comentaris; o amb alguna entrada per publicar. Bona feina!

El descubrimiento de Rosetta

En 1799 un capitán del ejército francés llamado Pierre-François Bouchard encontró en Egipto una losa negra de 4 pies de largo, 2 de ancho y uno de grosor. La piedra fue encontrada en Rashid, ciudad que fue bautizada por los franceses como Rosetta. Hecho por el que después se denomino a la piedra así mismo, en honor al pueblo donde fue encontrada.

En la piedra Rosetta se podían leer tres tipos de inscripciones diferentes. La primera en jeroglífico, que se usaba en el Egipto de los faraones para los documentos religiosos importantes. La segunda inscripción estaba en egipcio demótico, que era el tipo de escritura común de Egipto a partir del siglo VII a.c. Y, finalmente, la tercera inscripción podía leerse en griego, que era el idioma de los dirigentes del país desde los inicios del siglo IV. Se supone que la piedra fue grabada hacia esa época.

Los franceses del Instituto de Egipto iban a trasladar la piedra, cuando el ejército inglés desembarcó en Egipto i la confiscó. Por eso la podemos visitar hoy en el Museo Británico de Londres, donde se expone desde el año 1802.

Fue allí donde un científico llamado Jean François Champollion (1790-1832) descifró la inscripción comparando los diferentes tipos de escritura. El hecho de que una parte de la piedra estuviese traducida al griego fue una gran ayuda para descifrar aquella escritura ininteligible que hasta el momento había permanecido en el olvido.

dissabte, 13 de desembre de 2008

¿On vius?

    Els noms han sigut, tant hui com sempre, molt importants. Amb ells, designem tot el que ens envolta: els nostres éssers estimats, els llocs on vivim... Totes les coses tenen un nom, i tots els noms tenen un origen.

    La ciència que estudia l'origen etimològic dels noms propis és l'onomàstica, paraula provinent del grec ONOMA/ONOMATOΣ, "nom". Dins d'aquest camp, existeix la toponímia, paraula provinent del grec ΤΟΠΟΣ i ΟΝΟΜΑ, i que s'ocupa dels noms de lloc.

    Però la toponímia té molts àmbits d'actuació. Des dels noms dels rius i muntanyes, fins als noms dels vents i constel·lacions, passant, com no, pels noms de ciutats i pobles. Per exemple, sabíeu que el nom del vent del nord és "tramuntana" i que ve del llatí transmontanu que significa "mes enllà de la muntanya"?




    Va haver un home que, impulsat pel seu amor a la llengua catalana, va recórrer tots els dominis d'aquesta llengua recopilant informació toponímica i així va fer Onomasticon Cataloniae, un completíssim diccionari de topònims de la zona de Catalunya, Comunitat Valencia i les Illes Balears. Va treballar durant molts anys, gairebé 70, des que en 1925 va arreplegar el testimoni d'en Josep M. de Casacuberta, anterior cap de l'oficina de Toponímia Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans. Aprofitant la seua afició pel senderisme, Joan Coromines va passar quasi tota la seua vida recorrent els pobles catalans i arreplegant informació. Gràcies a aquesta feina, avui podem consultar l'Onomasticon Cataloniae, l'obra final d'aquest gran autor de diccionaris.


    Per acabar, ací us deixe uns pocs exemples de topònims del nostre territori. Espere que aquest article us haja agradat i que sentiu curiositat per investigar un poc més sobre Joan Coromines, sense cap dubte, un home fascinant.


    -Barcelona: prové del llatí BARCINO-ONIS, un nom d'origen preromà, que ja apareix documentat en ibèric amb el nom BARKENO. Però la seua etimologia es desconeguda.

    -Girona: prové del llatí classic GERUNDA, d'origen també incert.

    -Empúries: prové del grec Εμπόριον, que significa "mercat". També els romans l'anomenaven Emporiae, es a dir, "Les Empuries". Aquest plural l'utilitzaven perquè ells també varen fundar un altra ciutat al costat de la grega. 

    -Eivissa: prové del fenici Ybosim, que significa "Illa d'arbres".

    -Túria: prové de la designació preromana "Tirio", nom que suposadament se li donava per la ciutat íbera de Tiris. Tot i que no s'ha trobat aquesta ciutat, es suposa que el riu passava per ella.


    El túria, al seu pas per Benaguasil



    dimecres, 3 de desembre de 2008

    Letra ksi



    Esta letra proviene de la península del Sinaí que significaba "soporte". Esta península fue conquistada por Egipto.


    ¿Sabíais dónde se crearon las primeras letras? Los egipcios contestaríais, pero no, las primeras letras sueltas (a lo referido a la fonética y escritura) fueron creadas por los fenicios. Poco después los egipcios organizaron una serie de carácteres que provocaron la invención del alfabeto, pero insisto, antes de ellos fueron los fenicios los que se valieron de estas unidades para representar conceptos de forma escrita.


    Después pasó al etrusco y de ahí al griego donde su fonética es "ksi" y en latín se transforma en "X".

    Debajo de la letra "ksi" dice que se llama "sigma". Es un error.

    Como resultado en nuestros días la letra "ksi" se ha transformado en "x".

    Esta letra ha causado más de un problema en nuestras vidas estudiantiles como cuando nos tachan un ejercicio de clase con una X, cuando nos equivocamos sustituyendo la "s" por la misma o peor aún, cuando nos suspendieron matemáticas por la dichosa "x".

    Y es curioso pensar que antes de los griegos, las letras eran palabras. Esto quiere decir que cuando decimos que la incógnita "x" quiere decir que es un número que desconocemos, es decir, que cuando que escribimos "x" como incógnita queremos decir "no se".