dissabte, 13 de desembre de 2008

¿On vius?

    Els noms han sigut, tant hui com sempre, molt importants. Amb ells, designem tot el que ens envolta: els nostres éssers estimats, els llocs on vivim... Totes les coses tenen un nom, i tots els noms tenen un origen.

    La ciència que estudia l'origen etimològic dels noms propis és l'onomàstica, paraula provinent del grec ONOMA/ONOMATOΣ, "nom". Dins d'aquest camp, existeix la toponímia, paraula provinent del grec ΤΟΠΟΣ i ΟΝΟΜΑ, i que s'ocupa dels noms de lloc.

    Però la toponímia té molts àmbits d'actuació. Des dels noms dels rius i muntanyes, fins als noms dels vents i constel·lacions, passant, com no, pels noms de ciutats i pobles. Per exemple, sabíeu que el nom del vent del nord és "tramuntana" i que ve del llatí transmontanu que significa "mes enllà de la muntanya"?




    Va haver un home que, impulsat pel seu amor a la llengua catalana, va recórrer tots els dominis d'aquesta llengua recopilant informació toponímica i així va fer Onomasticon Cataloniae, un completíssim diccionari de topònims de la zona de Catalunya, Comunitat Valencia i les Illes Balears. Va treballar durant molts anys, gairebé 70, des que en 1925 va arreplegar el testimoni d'en Josep M. de Casacuberta, anterior cap de l'oficina de Toponímia Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans. Aprofitant la seua afició pel senderisme, Joan Coromines va passar quasi tota la seua vida recorrent els pobles catalans i arreplegant informació. Gràcies a aquesta feina, avui podem consultar l'Onomasticon Cataloniae, l'obra final d'aquest gran autor de diccionaris.


    Per acabar, ací us deixe uns pocs exemples de topònims del nostre territori. Espere que aquest article us haja agradat i que sentiu curiositat per investigar un poc més sobre Joan Coromines, sense cap dubte, un home fascinant.


    -Barcelona: prové del llatí BARCINO-ONIS, un nom d'origen preromà, que ja apareix documentat en ibèric amb el nom BARKENO. Però la seua etimologia es desconeguda.

    -Girona: prové del llatí classic GERUNDA, d'origen també incert.

    -Empúries: prové del grec Εμπόριον, que significa "mercat". També els romans l'anomenaven Emporiae, es a dir, "Les Empuries". Aquest plural l'utilitzaven perquè ells també varen fundar un altra ciutat al costat de la grega. 

    -Eivissa: prové del fenici Ybosim, que significa "Illa d'arbres".

    -Túria: prové de la designació preromana "Tirio", nom que suposadament se li donava per la ciutat íbera de Tiris. Tot i que no s'ha trobat aquesta ciutat, es suposa que el riu passava per ella.


    El túria, al seu pas per Benaguasil



    3 comentaris:

    santi ha dit...

    Molt bona documentació, enhorabona.
    Gràcies pels enllaços, ens seràn de gran utilitat.

    pablo ha dit...

    Buena entrada Ivan se nota que te lo has preparado bien.
    Nos vemos en clase

    victoria ha dit...

    jo... Esta bien Ivan pero me lo he pensado antes de leermelo,es extenso... pero supongo que te habra costado lo tuyo.
    bueno que tevoy a decir... enorabuena¡¡¡